L'ajuda entre iguals: anàlisi d'experiències escrites

Aquest article es centra en l'ajuda entre iguals, una modalitat de pràctiques d'aprenentatge servei en què els educadors aprofiten una diferència existent entre alumnes per a institucionalitzar una relació d'ajuda. Es tracta d'una proposta que ofereix elevades possibilitats educatives atesa la seva naturalesa ja que alhora que permet treballar qüestions acadèmiques, origina alguns dinamismes pedagògics bàsics per al creixement i la construcció personal i social. I és que l'ajuda entre iguals es basa en un mecanisme fonamental d'educació moral: les relacions cara a cara entre companys. La recerca que presentem es correspon amb una anàlisi d'experiències escrites i es planteja dos objectius fonamentals: determinar quin és l'estat de l'ajuda entre iguals a la tradició pedagògica escrita, i sistematitzar, definir i caracteritzar l'ajuda entre iguals

Unstable Identities: The Decline of Partisanship in Contemporary Chile

Between 1990 and 2018 Chile experienced one of Latin America’s most dramatic declines in party identification, from 80% in the early 1990s to under 20% in 2016. This decline seems puzzling given a highly institutionalized and programmatic party system, and low levels of ideological convergence. This paper argues that, to a large extent, the decrease in partisanship can be understood as a consequence of the erosion of the main political cleavage that articulated the political landscape throughout this period: the dissolution of the conflict between the supporters of the previous military regime (1973–1990) and the advocates of democracy. Because this conflict was the key driver of political identities following the dictatorship, as it faded overtime, particularly after conservative parties distanced themselves from the military regime for electoral reasons, partisans lost an important reason to feel attached to political parties. More broadly, the paper argues that unless political identities are continually reinforced by political actors, they are unlikely to remain stable sources of identification

Allegacion en derecho, en fauor de Don Yñigo de Mendoça y de la Cerda, en el pleyto, que tratta con la Princesa de Ebuli, y Duque de Pastrana, su hijo, sobre los mayorazgos, que hizieron, y fundaron, el Cardenal Don Pero Gonçales de Mendoça, y Don Diego d

A 109/157(10

Análisis cladístico de la familia Anomodontaceae

The phylogenetic relationships of the species of Anomodon are analyzed along with those of Haplohymenium and Herpetineuron. Anomodon is known only from the northern hemisphere: there are four species in Mexico (several of which extend to Guatemala and/or the Caribbean islands), two in the United States and Canada, on in Europe, and the remaining in south and east Asia. Three species of Haplohymenium, Herpetineuron toccoae, H. acutifolium (Anomodon acutifolius, Granzow- de la Cerda 1989) and Pterogonium gracile are also included. Thirty-one characters for the 17 taxa were analyzed by using the PAUP program, version 3.0, for Macintosh (Swofford 1991). According to the resulting trees, the 11 species of Anomodon are monophyletic as long as it includes the species of Haplohymenium. Anomodon comprises two clads, one equivalent to the subgenus Pseudoanomodon Limpr., including A. longifolius, A. attenuatus, A. giraldii and A. rostratus; the other is equivalent to subgenus Anomodon and includes the species of Haplohymenium. Section Haplohymenium is proposed for the latter genus.Se analizan las relaciones filogenéticas de las especies de Anomodon y sus géneros más afines, Haplohymenium y Herpetineuron. Anomodon está restringido al hemisferio norte: hay cuatro especies en México (algunas de las cuales llegan a Guatemala y/o las islas del Caribe), dos en Estados Unidos y Canadá, una en Europa y el resto en el sur y este asiáticos. Se incluyen tres especies de Haplohymenium, Herpetineuron toccoae, H. acutifolium (=Anomodon acutifolius, Granzow-de la Cerda 1989) y Pterogonium gracile. Los 31 caracteres para los 17 taxa se analizaron con el programa PAUP, versión 3.0, para Macintosh (Swofford 1991). De acuerdo con los árboles resultantes, las 11 especies de Anomodon son monofiléticas, siempre que dicho taxon incluya las especies de Haplohymenium. Anomodon comprende dos clados, uno que coincide con el subgénero Pseudoanomodon constituido por A. longifolius, A. attenuatus, A. giraldii y A. rostratus; el otro coincide con el subgénero Anomodon el cual incluye las especies de Haplohymenium. Se propone la reducción de este último a la categoría de sección Haplohymenium